Dia perfecte per córrer, frescot, grisot i lletjot que diu aquell, objectiu de baixar de 3:30 complert i recuperació molt ràpida per començar a córrer per les muntanyes.
Arribem amb el temps just amb el Ricard i les famílies, ens fem una foto abans de començar i anem a buscar el calaix blau. En principi el calaix blau era de 3 a 3:30, però la nostre sorpresa es quan ens veiem sortint mes enllà del globus de 3:45, i a mes la sortida estava molt plena i no podem tirar endavant, de manera que tardem 2 minuts mes que els primers a passar per l’arc de sortida.
Al sortir tant endarrere fa que ens passem els primers quilometres avançant molta gent, ben be fins al quilòmetre 10 que no ens podem posar per davant del globus de 3:30 i comencem a córrer una mica amples.
Els primers quilometres els fem junts amb el Ricard, son bastant distrets, passem pel quilòmetre 5 amb 26:54 posició 3010, continuem avançant gent fins al quilòmetre 10 amb 49:02, posició 2289, arribem al quilòmetre 12 i trobem les famílies animant, aprofito per agafar la gorra, ja que feia uns quilometres que plovia lleugerament.
Arribem el quilòmetre 15, aquí el Ricard comença a pujar el ritme per fer 3:10 i jo em quedo al ritme que anàvem ja que anava molt be, passem pel 15 amb 1:11:42, posició 2042. Continuo a un ritme de 4:30-4:40 i passo pel km 21 amb 1:35:03, posició 1999 molt bon temps de mitjà portant un ritme mig de 4:30, tinc clar que la segona mitja la faré mes lenta, la qüestió es saber fins quan aguantaré el ritme..
Aquí ve el tros mes pesat de la Marató, passant per la Gran Via i després per la Rambla Prim fins arribar al quilòmetre 25, 1:58:20 posició 1954, on agafem la diagonal de pujada direcció la Torre Agbar, aquí podem veure per l’altre costat els corredors que passen pel quilòmetre 30 o sigui corredors que si segueixen al ritme que porten baixen de les 3 hores.
Arribem a la torre Agbar i trobem per segona vegada la família animant, ara ja es comença a agrair les distraccions extres i els ànims, aquest tros es bastant ràpid fins al quilòmetre 30, 2:22:43 posició 1961, vaig tranquil, em menjo un plàtan i afluixo una mica el ritme que porto.
Entre el quilòmetre 31 i el 32 tinc un problema amb el GPS i em perd els satèl•lits, a partir d’aquí no m’indica el ritme que porto, o sigui que vaig veien que perdo temps però no se quin ritme porto, això em desorienta una mica ja que amb els quilometres que porto em costa controlar a quin ritme vaig, la sensació es que en lloc d’anar a ritme vaig a batzegades, a estones em veig molt fort i a estones em costa, així arribo al quilòmetre 35, amb 2:48:49 posició 1934. Del 35 al 39 son molt distrets, passem pel centre, plaça Catalunya, Portal de l’Àngel, la Catedral, Plaça Sant Jaume, fins arribar a Colon i pujar per Paral•lel fins a Ronda de Sant Antoni, km 40, això ja esta fet! Porto 3:14:36, posició 1882, per tant objectiu sub 3:30 complert, els dos últims quilometres hi ha molta gent animant i son força emocionants, al arribar al 42 el Guim m’espera per fer els últims metres de manera que entrem junts i es guanya la medalla de la Marató. Finalment 3:23:27, posició final 1874, 22,76%, ritme 4:50.
Enllaços
Informació del resultat, videos de l'arribada amb el Guim i fotos
Classificació
M’ha agradat
Per un dia els vianants, en aquest cas els corredors som els que ocupem els carrers dels centres de les ciutats i els cotxes queden en un segon pla.
Hi havia força gent animant, a part dels 10mil corredors, hi havia moltissima gent al carrer pendent de la Marató.
El meu temps i la recuperació ha sigut molt ràpida.
No m’ha agradat
Tot i que l’organització deia que era una Marató ecològica (?), no ho es gens, ni sostenible, s’utilitzen milers d’envasos d’ampolles de plàstic que van a parar a terra, moltes gairebé plenes, a mes la majoria de corredors llencen les deixalles en qualsevol punt del recorregut, no costa res esperar als molts contenidors de brossa que havia disposat l’organització. Una marató urbana es una gran maquina generadora de deixalles i brutícia als carrers. Solució: Autosuficiència.
No hi ha res com la muntanya, l’asfalt es terriblement avorrit, l’única gràcia es mirar el rellotge per veure quins temps fas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada