Després del parèntesis per asfalt, retornem a la muntanya per fer la cursa del Vall de Congost, que es la XIII edició, cosa que sembla increïble, ja que la majoria de curses de muntanya volten entre la primera i la cinquena edició.
Com a novetat d’aquest any hi havia dos recorreguts, una mitja i una marató, prudentment em vaig apuntar a la mitja, ja que només feia tres setmanes de la marató de BCN i només havia fet dues sortides per muntanya.
El matí a Aiguafreda era bastant fred, 0 graus em marcava el termòmetre del cotxe, arribo amb temps per veure la sortida de la Marató i fer unes fotos, em canvio i vaig cap a la sortida, avui sortim d’hora a les 8.
La cursa comença amb una pujada per dintre el poble i desseguida s’agafen corriols, i es formen embuts. En principi em van be, ja que he decidit fer una cursa molt tranquil•la sense apretar a les pujades, ja que no tinc clar com respondre al desnivell desprès de dos mesos d’entrenaments planers.
Em trobo be i desseguida que el terreny ho permet començo a adelantar corredors, al quilòmetre 9 arribem al primer cim de la cursa “La Trona”, després de l’asfalt ja enyorava els avituallaments de muntanya, on et pares tranquil•lament a veure i menjar i comentar la cursa amb els companys.
Comencem la baixada per un lloc preciós, després d’un tram de pista la resta es per corriols, tot continua així fins al quilometre 15, “els esquirols”, aquí hi ha un avituallament molt animat, després d’això toca pujar, em trobo be i continuo adelantant corredors, alguns d’ells corredors de la Marató que havien sortit 30’ abans, un cop a dalt, comença la baixada fins al quilòmetre 19, aquí ens separem els de la mitja i els de la Marató, com que em trobo be, el recorregut es molt maco i estic bastant fresc m’arrapenteixo de no haver fet la Marató, un altre any!
Faig els dos últims quilometres fins a Aiguafreda on arribo amb 2:35, les sensacions son molt bones en la primera cursa de muntanya de l’any.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada