La Porta del Cel es una ruta que uneix els refugis del parc natural de l’Alt Pirineu, Graus, Certascan, Pinet, Vallferrera i el poble de Tavascan, pujant els cims del Cetascan i de la Pica d’Estats.
Anem amb el Sergi, amb l’objecti de fer-ho en menys de 36 hores, parant a dormir al refugi de Vallferrera, les previsions de temps no son gens bones, i la boira ens acompanyarà tot el recorregut.
Sortim de Graus el dissabte a les 05:00, direcció el Coll de Certascan i Pic de Certascan, coronem el Pic, però amb la boira no tenim cap vista, baixada ràpida cap al refugi on hi arribem amb 3:30, fem un cafè i parlem amb el guarda del refugi, ens diu que trobarem molta boira a la part de l’Arieja, que no trobarem marques ja que els caçadors francesos les han tret perquè no volen que hi passi gent, ell ens diu que anem directament cap a Vallferrera sense passar per Pinet, ho parlem amb el Sergi i com que anem be de temps decidim provar d’arribar a Pinet, tot i així ara mirant el mapa queda pendent fer la ruta que ens va dir el guarda.
El guarda ens diu respecte el que havíem trigat de Graus a Certascan el temps que trigarem a les següents etapes, i ho clava, ell es el creador de la ruta i el primer que va baixar de 24 hores (podeu llegir la crònica) i pel que podem veure després sembla que es l’únic refugi una mica implicat amb la Porta Cel.
Sortim de Certascan direcció Pinet, primer passem els llacs de Romedo i després pugem al coll de l’Artiga, on ja entrem a Occitània, fins aquí havíem tingut boira alta, però ara comença a ser boira mes baixa i molt humida, la baixada del coll es per una tartera de pedres grosses, però hem d’anar amb molt de compte ja que estan súper humides i patinen molt, finalment arribem a l’estany de Montestaure, aquí hem de deixar de seguir les marques de GR per desviar-nos direcció Pinet algunes marques grogues i fites, anem seguint les fites, però en lloc d’anar a l’esquerra anem cap a la dreta i en lloc de sortir al coll de Pointe de Recos sortim al coll de Montestaure, mitja volta i retrobar el coll, hem perdut 1 hora, tot controlat.
Baixada del coll molt dreta i aquí comença el festival, ja que es on el camí desapareix i s’ha de seguir pel mig de l’herba, amb una boira molt espessa i molt humida, i a sobre els caçadors francesos no volen que passi ningú per aquesta vall i treuen les marques, per tant no hi ha camí, no hi ha marques i amb la boira no tenim referents per guiar-nos.
Seguint els consells del guarda de Certascan, no perdre altura i sempre cap a la dreta, i pel mapa tenim la referència que hem de trobar un rierol i després pujar amunt, i així ho fem, i amb una mica de sort al cap d’una bona estona trobem alguna senyal just gairebé al punt que el camí s’enfila amunt direcció l’últim coll a creuar abans de Pinet, refugi que degut a la boira passem de llarg dues vegades abans d’arribar-hi cap a les 17.
Decidim no continuar el camí cap a la Pica i Vallferrera i fer nit a Pinet, on primer dinem i al cap de poc ja sopem, tampoc teníem gaire mes a fer que menjar!, a dormir d’hora i l’endemà a les 5 tornem a iniciar la ruta.
La primera sorpresa del diumenge va ser que no ens havien preparat l’esmorzar que ja havíem pagat el dia abans, per tant amunt cap a la Pica havent menjat melmelada sola.
La pujada a la Pica d’Estats segueix la tònica del dia anterior, boira molt humida, però a mitja pujada la boira marxa, donant-nos esperança a fer cim sense boira, però va durar poc, fem cim totalment emboirat, baixada cap al coll de Sotllo, baixant per la tertera el Sergi va veure que el seu genoll no tirava, ja arrossegava molèsties de la setmana anterior, tot i així acabem d’arribar a Vallferrera a un bon ritme, i a les 9:30.
La idea era fer l’esmorzar que a Pinet no ens han donat a Vallferrera, ja que havíem fet una paga i senyal per dormir al refugi que segurament perdríem i la volíem compensar amb l’esmorzar i tranquil•lament amb la panxa plena decidir si continuàvem, però el refugi estava desèrtic, no hi havia ningú, no hi havia ni la pinça per marcar la tarja de pas, així que bastant emprenyats amb l’organització de la Porta del Cel, el genoll i la boira ens empenyen a decidir abandonar la ruta i baixar direcció Areu per agafar un taxi que ens portes a Graus.
La intenció era parar algun cotxe que baixes direcció Areu, però no passava absolutament ningú de baixada, varem fer potser uns 10 km per la pista fins que un cotxe ens va parar i portar a Llavorsí, on varem trucar un taxi, que ens va portar al final de la ruta.
La ruta no es pot comparar gaire a les que havia fet fins ara com Cavalls del Vent o Carros de Foc, tècnicament es molt mes complicada, climatològicament també, però organitzativament l’acaben de complicar molt mes, algun dia hi tornaré per acabar-la, evidentment sense agafar la presa de pel que es la tarja de pas i fent adaptacions al recorregut, probablement sortint de Vallferrera per fer nit a Certascan i pujant al Sotllo en lloc de la Pica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada