Divendres pugem cap a Andorra, parem a dinar a Baga i tranquil•lament arribem a Ordino cap a les 4 de la tarda, recollida de dorsal, a mitja tarda comença a caure una forta pluja que ens fa témer el pitjor, pensant amb el que va passar l’any passat, la veritat es que aquest any seria una decepció no fer el recorregut original, l’any passat el van modificar per culpa de la pluja i va quedar un recorregut bastant deslluït. Finalment cap les 9 s'acaba la pluja i ens diuen que fins demà a la tarda no esta previst que torni a ploure, per tant tindrem una nit amb lluna plena.
Anem cap a la sortida i ens situem tant estratègicament que a les 00:00 quan es dona la sortida quedem a darrera de tot, o sigui que sortim últims, la idea ja era fer el primer tram tranquils, però potser no tant.
Mica en mica anem avançant corredors fins que arribem a Llorts, on comença la primera gran pujada al Pic del Clot del Cavall, hem de pujar 1200 metres en 12 km, anem fent a un bon ritme sense forçar gens fins a l’estret de l’Angonella (2200 mts) ens falten 400 mts fins al cim i aquests ja ens costen una mica mes.
Finalment fem el cim i comencem a baixar, mes lents del que voldríem ja que no podem córrer gaire entre el desnivell i el terreny moll arribem al refugi Joan Canut una mica per sobre el temps previst, no parem al refugi i comencem la pujada al Comapedrosa, uns +900 mts en 3 km primer pel costat del riu, després per una tartera on aquí ens costa una mica i al final un bon tros de neu on s’havien fet graons i equipats amb cordes, això fins al coll de malhivern, després 100 metres mes de carena fins al sostre d’Andorra, on hi arribem a les 6 del matí i ens espera un gaiter i un tabaler, curiós mireu el video.
Baixada primer per roques i després per neu fins al refugi del Comapedroa, aquest tram jo contava fer-lo corrent i guanyar una mica de temps, però amb la neu que hi ha no ho podem fer i arribem al refugi amb força temps perdut, parem i respostem una mica i amunt cap a la portella de Sanfonts, la fem força ràpida i baixada cap al Coll de la Botella, on hi arribem a les 8:50, 50 minuts mes del temps previst, i una hora per sobre del temps de tall, de moment tot controlat.
Ara fem un tram per bosc diferent del de l’any passat cap a la collada muntaner, ens estalviem de pujar al Pic Cubil, però tot i així triguem 1 hora a arribar a la Collada, ara toquen +400 de desnivell fins al Bony de la Pica, m’avanço una mica al Carles per esperar-lo al Cim on hi arribo a les 10:30. Aquí comencen els problemes, els de l’organització ens diuen que tenim 2:30 fins al Pont de la Margineda on tanquen el control a les 13, ràpidament faig càlculs i veig molt difícil arribar-hi.
Un cop arriba el Carles em diu que ell plegarà a la Margineda que s’està morint de son, així que ens separem i jo intento arribar al control abans de la 13, començo una baixada a tope, avançant força corredors ( 71 he vist a la classificació) i arribo al control a les 12:15, però bastant cansat i acalorat, menjo un plat d’arròs i arriben la Mar, la Mer, la Mia, La Noa, l’Ada i el Pere, m’ajuden a canviar-me i preparar la bossa pel següent tram, tot a corre cuita perquè qui vulgui continuar a la una ha de ser fora del control. Aquí plega la meitat dels corredors.
El Carles truca que esta a Aixas, a mitja baixada i amb bon criteri decideix plegar allà ja que la Mer el pot anar a buscar amb cotxe.
Jo segueixo la cursa, ara toca el tram xungo, 1500 metres de desnivell positiu en 8,6 km i a la 13 del migdia fent molta calor. En circumstancies normals m’ho agafaria amb molta calma, però no puc perquè si no m’espavilo no arribaré al següent punt de tall al refugi de l’Illa a les 20.
Aquesta situació es nova per mi, mai havia tingut problemes amb els temps de tall, això m’estressa i pujo mes ràpid del que hauria de pujar per poder recuperar temps, arribo al Coll del Bou Mort a les 16:00, baixada i pla fins al refugi de Perafita, on hi arribo a les 16:13 en posició 165, he recuperat temps i posició, però veig difícil arribar al refugi de l’Illa abans de les 19.
S’acosta una tempesta forta i ens diuen que a l’Illa estan neutralitzats, que si no para la tempesta igual ens hem de quedar a dormir al refugi, ...
Començo a pujar el Coll de la Maiana, però al cap de poc el cap em juga una mala passada i decideixo abandonar, no hi havia motiu de cansament físic, ja que em trobava encara amb moltes forces, però en aquest esport el tarro es el mes important..
Fins on jo vaig fer es una cursa bestial, terreny molt tècnic, molt desnivell, paisatges espectaculars, una cursa molt dura però alhora molt interessant, una cursa de muntanya per gent de muntanya, on es camina mes que no pas es corre, no se si l’any que be, però algun altre any tornaré a provar de ser finisher.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada