Dissabte dia 19, amb la incertesa de com em trobaria tres setmanes després d’haver fet l’UTMB encarava la Matagalls – Monserrat, 83 km per compartir amb el Ricard, em sembla que des del Març no compartíem km en cursa.
A ultima hora fem un canvi de plans amb el viatge a Coll Fòrmic, i molt amablement la parella de l’Àlex ens porta en furgoneta, quedem a les 15:00, el Ricard, el Joan, l’Àlex i jo. Després d’un plàcid viatge hi arribem una mica mes de mitja hora abans de la nostre hora de sortida, temps de sobres per agafar el pitrall i la camiseta.
A partir de les 17:30 comencen a sortir els primers corredors, surten 25 corredors / caminadors cada 25 minuts, nosaltres sortim a les 18:07.
Fotos de l’arribada cedides per la Sílvia i el Ricard.
Sortim de Coll Fòrmic a les 18:07, en teoria tenim 1110 persones (si van sortir tots en vem avançar 775, ja que vaig arribar el 325) per endavant així que sortim una mica per feina per avançar el màxim possible de caminadors al principi i així evitar taps quan arribéssim als primers corriols, correm a les baixades i també correm bastant als plans, anem avançant gent a un bon ritme fins arribar a Aiguafreda.
Sortim d’Aiguafreda, quilòmetre 16 i comença una de les primeres pujades fortes cap al control 2, pugem caminant i ens comença ha avançar algun corredor que la fa corrent. Arribem al control2, fitxem i ja es hora de posar-se el frontal, anem fent pujant una mica fins al primer avituallament a Can Janot, on ja podem veure el que serà un dels problemes de la marxa, l’aigua la treuen d’una cuva de tractor i no hi ha ni rastre de cola.
Sortint de l’avituallament fem un mig quilòmetre i arribem a la carretera C-1413, on m’esperaven els meus pares per veurem passar, m’entres els saludo aprofito per treure els pals del camel i continuo la pujada cap a La Collada.
Anem fent per un tram que va pujant i baixant fins arribar a l’avituallament del coll de poses, al quilòmetre 31,5 on hi arribem amb 4 hores. Per sorpresa els meus pares també havien vingut fins a l’avituallament, aprofito per donar-los els pals ja que m’havien fet una mica de nosa, error(*).
Sortim de l’avituallament i em trobo amb el tercer problema, he perdut el tap per veure del camel, per tant hem quedo sense beguda fora dels avituallaments pel resta de la cursa(**).
Al coll de Matafaluga, trobem el Control 4, on hi ha aigua, evidentment també la treuen d’una cuva, faig un glop d’aigua: Horrorosa! Potser eren manies però tenia gust de purins, el Ricard en confirma el mateix que havia pensat, d’aquí en endavant ja no bec mes aigua dels controls.
Anem fent a bon ritme fins arribar a Sant Llorenç, meitat de la marxa, on hi ha una avituallament una mica decent, almenys hi ha cola, no parem gaire estona i continuem direcció les Arenes, aquest tros fins al coll de Grua ja el coneixia de la Marató de Sant Llorenç. Un cop fet el coll, una mica de baixada fins a l’avituallament de la urbanització del Cavall Bernat a Matadepera, per variar aigua de cuva i sense cola, almenys hi havia préssecs i donuts, se que no n’hauria de menjar però el meu cos em demana sucre així que en menjo uns quants.
Continuem per un tros bastant pesat per una urbanització de Matadepera fins que finalment deixem l’asfalt per fer la pujada al Collet del Queixal on hi arribem a les 4:30, ens queden una mica menys de 20 quilometres, calculem tres hores i comencem a baixar cap a Vacarisses.
Un cop arribem a Vacarisses ens queden 12 km, però venen els 6 km mes pesats de la marxa, gairebé tots per asfalt per una urbanització terriblement lletja i on no correm gens, aquest tros es fa llarg fins a Monistrol, on quan hi arribem ens trobem els meus pares, el Guim, el Pere i la Mar que s’havien llevat molt d’hora, ja que les previsions d’arribada eren cap a les 6:30. Ens saludem ràpidament i encarem la pujada final cap a Montserrat, on anem fent mentre es va fent de dia, finalment tardem mes o menys una hora a pujar al monestir , on arribem a dalt a les 8 del mati on acabo de fer les ultimes escales i l’arribada amb el Pere i el Guim.
(*) Tot i que em van molestar els pals, m’hagués anat millor fer-la amb els pals, ja que es com he fet totes les marxes aquest any i es com estava acostumat a fer-les, ho he notat posteriorment, la recuperació costa mes que d’altres vegades.
(**) Avituallaments molt tristos pel que fa el menjar però sobretot pel que fa al beure, no crec que sigui gaire saludable veure aigua d’una cuva de tractor on no tenim cap garanties de que ha portat abans de l’aigua. També he trobat a faltar fruita i cola als avituallaments, per 24 € que val la inscripció s’ho podrien treballar una mica mes.
Vaig entendre la quantitat de gent que hi havia seguint la marxa per avituallar els seus, si la torno a fer em sembla que la faré sense inscripció i portant-me jo l’avituallament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada