


18:30 Sortida de la Place du triangle de Chamonix. Com que estic molt al final, tardo 4 minuts a passar per l'arc de la sortida. Tot aquest tram del principi el faig caminant. Hi ha molta gent animant. Són uns minuts molt emocionants. Podeu veure’n un vídeo.



Finalment, acabem de sortir de Chamonix. El camí s’eixampla i podem començar a córrer una mica. Compte, que és baixada i no cal córrer gaire, si no, no arribarem! Per un camí bastant bonic en lleugera baixada durant 8km arribem a les Les Houches, on hi ha una gentada animant. Trobem el primer avituallament líquid. Aquí comença la primera pujada a La Charme, uns 7 quilometres de pujada per fer 800 metres de desnivell.
Just en arribar a dalt, em paro per posar-me el frontal. Ja s’ha fet de nit, ara comença una llarga baixada de 6 km i 1000 metres de desnivell per arribar a Saint Gervais, on hi arribo a les 21:52. Porto 21 km en 3h22’.
A Saint Gervaise l’animació és increïble i l’avituallament també. Hi ha de tot per menjar i beure. M’alimento, omplo el camel i continuo, direcció Les Contamines. És un tram de 10 km que va pujant a poc a poc fins als 1160 metres. Hi arribo a les 23:45. Porto 31 km en 5h15’. Just arribant a l’avituallament, parlo amb la Mar, que m’informa que va rebent els SMS i el Guim que em diu que el Barça està a la pròrroga.
Sortim de Les Contamines i continuem per un tram força pla fins arribar a Notre-Dame-de-la-Gorge, un lloc on hi ha molt ambient. A partir d’aquí, tot pujada i forta. Primer arribem a La Balme a la 1:29h. Porto 39 km en 7 hores. Gairebé no paro al control i segueixo amunt cap al Croix du Bonhomme. El terreny és molt pedregós i hi ha força boira i molta humitat. Arribo al coll a les 3:18h, 44,4 km i 2782 metres de desnivell positiu en 8h48’.
La baixada és molt tècnica i amb la boira és molt perillosa, baixo molt a poc a poc i em comencen a avançar corredors que havia avançat pujant. Per acabar-ho de complicar, se’m comencen a acabar les piles del frontal! Finalment, arribem a un tros de pista bo amb herba i ja veiem els llums del control de Les champiex, on hi arribo a les 4:25h. Porto 50 km en 09h55’. Aprofito per menjar bé, omplir el camel i canviar les piles al frontal (les havia embolicat tant bé amb celo que vaig estar una bona estona per treure-les). Total, que vaig estar 30 minuts parat. Això em va refredar, feia molt fred en sortir del control direcció el Col de Seigne.

Sortint del control, hi ha uns 3 km d’asfalt, que la veritat és que després del tram de baixada tècnic s’agraeix poder caminar sense haver de mirar tota l’estona on poses els peus. Quan s’acaba l’asfalt, un corriol comença a enfilar-se amunt cap al Col de Seigne, on hi arribo quan es comença a fer de dia, just en el moment en que la boira comença a marxar i ens destapa un dels paisatges més impressionants que he vist mai, amb totes les agulles i glaceres impressionants. Baixada força còmoda fins al Lac Combal, on hi arribo a les 07:48h, 64,6 km en 13h18’. Parada ràpida per menjar un gel i continuar, ja que hi fa força fred.

Una mica de pla i pujada cap a Arete Mont-Favre. Les vistes són impressionats!!! Hi arribo a les 9:06h. Tot seguit, baixada llarga i, al final, molt dreta fins a Courmayer, on hi tenim la bossa amb la roba de recanvi. Hi arribo a les 10:40h. Porto 77,5 km i 4273m de desnivell positiu en 16h10’. Porto 20 minuts de retard sobre els temps que havia previst.
Em canvio la roba, repasso els peus, faig estiraments. Tot correcte. De moment, vaig molt bé, però no tinc gens de gana per menjar-me el plat de macarrons, així que em poso crema pel sol, la gorra, omplo el camel i començo a pujar cap al refugi Bertone. Total d’estona parat: 46 minuts. Tot i aquesta parada, al cap d’una estona pujant cap al refugi trobo una font molt agradable i m’hi paro una estona. Un cop més fresc i descansat acabo de fer la pujada al refugi Bertone on hi arribo a les 13:00 en punt. Porto 82.4 km en 18h30’. Gairebé no hi paro i començo el camí direcció al refugi Bonatti.
Altre cop les vistes del MontBlanc i les seves glaceres són impressionants. A part, en aquest tros es pot córrer i em trobo bé, així que el faig corrent avançant força gent fins al refugi, on arribo a les 14:35h. A la sortida de l’avituallament, jo creia que era ja tot baixada fins a Arnuva, però no era així: hi havia uns 100 metres de desnivell positiu que se’m van fer llarguíssims i ja vaig quedar una mica tocat fent la baixada força a poc a poc fins a l’avituallament. Crec que, entre que no vaig menjar el plat de pasta a Courmayer i gairebé no vaig parar als dos refugis, aquest tros el vaig fer mal alimentat.

Finalment, arribo a Arnuva a les 15:39h. Porto 94,2 km i 39 minuts de retard sobre el meu temps previst. Aquí sí que m’alimento bé, ja que després venia el Col de Ferret, el punt més alt del recorregut, i no volia cap sorpresa. Començo a pujar sense anar gaire ràpid, però constant, de manera que arribo al Col de Ferret bastant bé, a les 17:30h. Tenia previst prendrem un gel però fa un vent molt fort i començo la baixada del Col, ja a Suïssa.

La baixada és molt llarga, llarguíssima! i em començo a trobar molt i molt cansat de cames, em comencen a fer mal, vaig més tard del previst i no acabo d’arribar mai a l’avituallament. Pel cap em comença a passar la decisió d’abandonar ja que encara em queden 60 km! Arribo al control de La Fouly a les 19:22h, porto 108 km en 24h52’ i un retard de 50 minuts sobre el temps previst. L’avituallament és fantàstic, com tots. Em menjo un plat de sopa i truco a la Mar dient-li que m’estic prenent un plat de sopa mentre decideixo si plego o no. Em diu que prengui dos plats i ho mediti més bé. Em prenc un Ibuprofè i després de 40 minuts parat decideixo continuar, almenys fins a Champex-Lac.
Sortint del control em trobo un parc i m’estiro a fer estiraments. Mentre estava estirant o intentant-ho passa en Jordi Rosell, un amic del Carles, amb qui ja havíem fet la marxa romànica junts. Em diu si em vull apuntar amb ell, que el tram que bé es pot córrer força. M’animo a anar amb ell i comencem a córrer i, per sorpresa meva, ja em passa el mal de cames i tinc moltes ganes de córrer, així que gairebé correm tot el tram fins a la pujada final de Champec-Lac. Arribem a Champec-Lac, un super-avituallment amb plat de pasta inclòs, a les 22:35h. Porto 122 km en 28h05’ i 6900m de desnivell positiu. He recuperat temps i porto 30 minuts de retard sobre el temps previst. M’alimento, omplo el camel i sortim junts amb el Jordi. Hem parat 38 minuts.
A partir d’aquí comença la segona nit, on queden 44 km i 2500 metres de desnivell positiu repartits en tres grans pujades, però a aquestes alçades em fan més respecte els gairebé 3000 metres de desnivell negatiu que queden.

Comença la primera pujada per un terreny molt tècnic amb moltes pedres que dificulten molt la pujada. Arribem al coll de Bovine a la 1:32h, i comença una complicada baixada cap a Trient, on hi arribem a les 3:08h. Porto 138,2 km en 32h38’. M’alimento amb varis plats de sopa i formatge, omplo el camel i marxem. Resulta que hem estat 35 minuts parats i semblava un moment!Sortint de l’avituallament fa molt fred hi ha molta humitat, però un pujada molt dreta em fa entrar de seguida en calor. Guanyem 800m en 3 km. Arribem a Catogne a les 05:18h i baixada cap a Vallorcine on hi arribem a les 06:32h, una mica cansats com reflecteix la foto mentre ens prenem un plat de sopa:
Porto 148 km en 36 hores. Intentem fer una parada ràpida i encarar l’últim tros de 18 km. Tot i així, quan sortim fa molt i molt fred. Passem força estona pel costat d’un riu i hi ha molta humitat, el camí va pujant fins a començar la pujada forta cap a La Tete aux vents.

Comencem a pujar i va sortint el sol i anem entrant en calor, però la pujada sens entravessa. Ens comencen a avançar corredors que havíem avançat a l’última baixada, crec que és més un problema mental que de forces (que també). És més el fet de dir “ostres ara que arribava ens foten aquesta última pujada”, que no pas que no puguem. Anem fent, a poc a poc, per una pujada que no s’acaba mai. Un altre cop vistes al Mont Blanc magnifiques. Arribem a dalt, són les 09:17h, ens queden 10 km per arribar. Per un terreny que puja i baixa una mica arribem a La Flegere, a les 10:05H. Ens falten 7 km, tot baixada de 1000 metres de desnivell, per arribar a Chamonix.
Traiem forces don podem i fem la baixada gairebé corrent tota l’estona, però Chamonix continua quedant avall... Sembla que no arribem mai, anem avançant corredors fins que finalment arribem als carrers de Chamonix. Ara ja només ens queda disfrutar de l’arribada: molta gent animant, cridant pel nom que portem al dorsal. Tot plegat és molt emocionant. Creo la línea d’arribada a les 11:22h.
FINISHER de l’Ultra Trail del MontBlanc, 166 km i 9400 mts de desnivell en 40:52:38, posició 675.
A l’arribada tot va molt ràpid, però segur que mai oblidaré aquells moments. Parlo amb la Mar, el Guim i el Pere, amb els meus pares. Tots m’havien anat seguint durant les gairebé 41 hores d’aventura i sobretot 41 hores d’emocions, això es l’UTMB.

Comencem a pujar i va sortint el sol i anem entrant en calor, però la pujada sens entravessa. Ens comencen a avançar corredors que havíem avançat a l’última baixada, crec que és més un problema mental que de forces (que també). És més el fet de dir “ostres ara que arribava ens foten aquesta última pujada”, que no pas que no puguem. Anem fent, a poc a poc, per una pujada que no s’acaba mai. Un altre cop vistes al Mont Blanc magnifiques. Arribem a dalt, són les 09:17h, ens queden 10 km per arribar. Per un terreny que puja i baixa una mica arribem a La Flegere, a les 10:05H. Ens falten 7 km, tot baixada de 1000 metres de desnivell, per arribar a Chamonix.
Traiem forces don podem i fem la baixada gairebé corrent tota l’estona, però Chamonix continua quedant avall... Sembla que no arribem mai, anem avançant corredors fins que finalment arribem als carrers de Chamonix. Ara ja només ens queda disfrutar de l’arribada: molta gent animant, cridant pel nom que portem al dorsal. Tot plegat és molt emocionant. Creo la línea d’arribada a les 11:22h.
FINISHER de l’Ultra Trail del MontBlanc, 166 km i 9400 mts de desnivell en 40:52:38, posició 675.
A l’arribada tot va molt ràpid, però segur que mai oblidaré aquells moments. Parlo amb la Mar, el Guim i el Pere, amb els meus pares. Tots m’havien anat seguint durant les gairebé 41 hores d’aventura i sobretot 41 hores d’emocions, això es l’UTMB.
Agrair a tothom que em va seguir a través de la web i dels missatges, agrair tots els missatges rebuts. En una prova amb tantes hores va bé saber que hi ha gent pendent del que tardes en arribar d’un control a un altre.
Finalment dir que la prova la va guanyar en Kilian amb un temps 21:33:18. Impressionant!

Temps:
Altres:
Vídeo Arribada Kilian.
2 comentaris:
Robert, tot i queem repeteixi, moltes felicitats! Només de pensar-hi ja estic cansat!!
Emocionant! Una experiència que t'envejo moltíssim i que, segur, has disfrutat i segueixes disfrutant encara. Enhorabona, Robert!
Publica un comentari a l'entrada