TOR DES GEANTS

303 km – 23000+ -- Posició 162  121:26:12

D’entrada la TOR de Geants no crec que li podem dir cursa, es una cosa bastant diferent, es un trecking per la Vall d’Osta de 330 km i 24000 metres de desnivell postiu, on ets tu qui gestiones els descansos tenint en compte que hi ha un temps limit de 150 hores, i unes barreres horàries que s’han de complir, però que es poden complir sense córrer gaire.

La cursa es una successió de colls i valls, la majoria de colls per sobre els 2800 metres, arribant al màxim de la cursa de 3300, en aquesta edició varem fer 303 km, ja que l’últim coll, el ja mític coll de Malatra hi havia 30 cm de gel hi era impossible passar-lo sense grampons ni piolet, per això l’organització, àgilment va canviar el final, en lloc d’acabar a Courmayer, vem acabar a Bosses, no vem fer la pujada al malatra i la baixada cap al Bonati i Bertone per arribar de nou a Courmayer, terreny ja conegut perquè hi passa l’UTMB.

L’organització de la cursa es fantàstica, l’ implicació de la gent de la Vall d’Aosta impressionant, això encara la fan una cursa molt mes espectacular.

La cursa s’organitza en 8 etapes, on al final de cada etapa i ha el que anomenen “Base Vita”, una base de vida on pots menjar, dutxar-t’hi i dormir, i que a cada base de vida et trobes una bossa teva amb roba de recanvi,  aquesta bossa te la vas trobant a les diferents bases de vida.

La distancia entre les bases de vida sol ser d’uns 50 km, i entre mig vas trobant diferents avituallaments, la majoria son refugis de muntanya, on també pots parar a dormir, però com a màxim dues hores, per tant entre les bases de vida i els refugis has de poder gestionar quan descanses, bàsicament a les bases de vida es molt difícil dormir pel tema soroll, que solen ser “amaques” mes que llits, i als refugis son llits, pots dormir millor, però et desperten al cap de dues hores.

Viatge

El viatge a Courmayer el vaig fer amb avio Barcelona – Milano, i bus de Mila a Courmayer, es el viatge mes econòmic però també el mes llarg, altres opcions son via Ginebra – Chamonix o cotxe particular. Jo vaig arribar a Courmayer cap a les 17 de la tarda del dissabte, temps d’anar a deixar les motxilles a l’hotel (Hotel Central), a tocar de la sortida i l’estació d’autobusos. Un cop localitzat l’Hotel, havíem d’anar al pavelló, ja conegut perquè hi passem durant l’UTMB, allà hi havia una llarga cua per recollir el dorsal i la bossa groga on havíem de posar-hi les coses que ens aniríem trobant a les bases de vida.

Un cop recollida la bossa, ens trobem varis catalans i escoltem el briffing, res de nou, primera part de la setmana bon temps, la segona fred, en acabat la pasta party, tot seguit a l’hotel a intentar encabir el màxim de coses a la bossa groga, tasca que es va allargar bastant, ja que creia que era mes gran.

Dormo bastant bé, m’aixeco el diumenge i torno a repassar el material que m’emporto a la motxilla i el que deixo a la bossa groga, porto la bossa al pavelló i cap a la sortida.

Courmayer – Valgrisenche

49 Km  - 3996 D+ - 12:21

A les 10 comença l’aventura, sortida al mig del poble de Courmayer, amb molta gent animant, molt emocionant, fins que comencem a pujar el primer coll, el Coll d’Arp, 2571 mts., tothom molt tranquil, pujo coincideixo amb una nois de Tortosa que ja van ser finishers l’any passat.

Un cop coronat segurament un dels mes fàcils que farem, baixada cap a La Thuile on hi ha el primer avituallament sòlid, hi arribo a la 13:47, m’alimento bé i comencem a pujar cap al segon coll anomenat Passo Alto, de 2857 mts, aquest ja comença a ser mes complicat, alguns trams ja pugen molt drets, abans de fer cim passem pel refugi Deffeves i d’aquí fins al cim, un tram molt bonic, baixada força ràpida fins a Promoud, alimentar-se i últim coll de la primera etapa, una paret de 900 m+ fins al coll de Crosaties a 2829 mts, un cop coronat el tercer coll de la jornada, llarga baixada fins a Planaval i d’aquí 6 km relativament plans fins a la base de vida.

Segurament de les etapes mes fàcils que hi ha, un cop arribat a la base de vida, m’havia planificat parar unes 4 hores, intentant  dormir el màxim possible, si mes no per fer un reset, la base de vida es com una espècie de casa de colònies, amb varies habitacions amb llits, vist les pròximes bases de vida es de les millors per intentar dormir alguna cosa, crec que aconsegueixo dormir un parell d’hores, m’alimento bé i a la 1:41 començo amb la segona etapa.

Valgrisenche – Cogne

56 Km – 4141 D+ - 16:51

Una de les etapes mes dures, primer hem de pujar un coll de 2854 i desprès dos 3mils, amb el sostre de la cursa de 3300.

Sortint de nit, corono el Coll Fenetre de nit, i baixada molt dreta fins a Rhemes, on comença el segon coll ja de dia,crec que pujo massa ràpid i m’agafa una forta pajara els últims 300 mts, he de parar a descansar varies vegades fins que aconsegueixo fer el cim de 3009m, durant la baixada  a Eaux Rousse aconsegueixo recuperar-me, i al començar a pujar el col Loson i tenint en compte l’experiènciae del coll anterior m’ho agafo amb molta calma, tant que paro a fer una migdiada de mitja hora a la meitat. Coll llarg i dur, amb els últims 300 mts molt drets a pas de tortuga, finalment corono el sostre de la cursa, preciós, es el coll amb la típica foto de la TOR on sembla de color blau:

Hem de baixar 1750 mts fins a Cogne, al principi molt tècnica, a partir del refugi Vittorio Sella mes fàcil fins a Valtoney, d’aquí 3 km planers fins a Cogne, on tenia previst dutxar-me i dormir un parell d’hores, em dutxo i menjo, però impossible dormir, un pavelló amb molt soroll i uns llits incomodes, decideixo tirar cap al refugi Sogno per dormir allà dues hores. Abans de marxar decideixo fer un canvi fonamental, em canvio les trabucco que portava pels primers 100 km per les hokka, gran desició!

Cogne – Donnas

44 Km – 3348 D+ - 18:25

Surto de la base de vida a les 21:42, 3 hores a la base de vida sense dormir-hi, massa estona, la pujada cap al refugi es on començo a tenir problemes de son, aquest es un dels problemes de la cursa, tot i així serà la única vegada que tinc problemes de son. Com puc arribo al refugi de Sogno cap a la 1:30, demano per dormir i m’avisen que em despertaran al cap de dues hores, el refugi es espectacular, el llit comodíssim, res a veure amb els del pirineu, m’adormo deseguida, em desperto i veig per la finestra que ja es clar, miro el rellotge i son les 9, he dormit mes de 7 hores! No he aclarit si s’han descuidat de despertar-me o be m’han despertat i no els he sentit, de totes formes m’ha anat de meravella, de cop em trobo descansat, com si comences la cursa de nou, he perdut el coixí que tenia sobre el temps de tall de 11 hores a 2, però no hi ha problema, amb el que acabo de dormir ara puc fer la resta de la cursa dormint dues hores cada nit al refugi que toqui.

Sortint del refugi, corono el Col Fentre (2827), crec que es el segon Col Fentre que coronem, i tot seguit tenim uns 30 km fins a Cogne (330), hem de baixar 2500 mts, no tot baixada, a la meitat hi ha el control de Chardonney, on aprofito per passar pel podòleg ja que començo a tenir una durícia al dit gros del peu, de moment res greu. Finalment arribo al control de Donnas a les 16:07, la idea es fer una parada mínima, dinar, canviar-me i marxar direcció el refugi  de Coda.

Donnas – Gressoney

53 Km – 4107 D+ 21:03

Etapa dura, sortint de 300 mts s’ha de pujar primer al refugi de Coda a 2224 mts, durant la pujada ens plou una mica, l’única pluja de tota la cursa. Arribo al refugi de Coda cap a les 12, aquí hi dormo dues hores, aquí si que em desperten però hi dormo molt bé. Surto cap a les 2:30 primer baixada, però a partir d’aquí unes quantes pujades i baixades dures fins al coll de la Vecchia, i després llarga i passada baixada fins a Niel amb un helicòpter que transporta material a un refugi que acaba ratllant bastant.., som dimecres a les 10 del matí quan finalment arribo a Niel, menjo una mica, però encara falta passar el coll de Lasoney per arribar a la base de vida, la pujada d’uns 800mts es fa força rapida, però un cop coronat hi fa molt fred, al control de Niel m’havia posat el pantalons curts i ara uff quin fred a les cames, decideixo tirar ràpid avall en lloc de parar i canviar-me, així que aquesta es de les baixades mes rapides que faig, coincideixo amb el Manel que també esta baixant molt ràpid per una vall molt maca, arribo a la base de vida de Gressoney a la 13:57, amb la idea de dutxar-me, dinar i marxar, m’hi estic 2h18. Aquest punt es clau, es el km 200, a partir d’aquí dubtes, mai havia fet mes de 200 km.

Gressonay - Valtournenche 

39 Km – 2601 D+ 14:00

Potser l’etapa mes fàcil, sortint de la base de vida fa molt fred, fins arribar al refigu d’Alpenzu, refugi molt agradable, on gracies a la jefa del refugi puc solucionar finalment els meus problemes amb el mòbil i parlar amb la Mar i els nens, després d’aquesta injecció de moral faig una de les pujades mes rapides de totes al coll Pinter, lloc espectacular, però on fa molt fred, ràpid avall direcció refugi de Crest.

Els avituallaments estan bé, hi ha una mica de tot, caldo, pasta, fruita, etc.. però sempre hi ha el mateix, en aquest hi havia coses força diferents, així que hi faig una mica mes de parada per menjar, veig que el lloc es agradable, de manera que decideixo dormir-hi les dues hores, només hi ha un problema, la forta veu del propietari, que no calla, i a cada corredor que arriba no para de cridar, això fa que de durant les dues hores em desperti varies vegades per culpa d’aquets crits, finalment cap a les 00:30 surto direcció St. Jacques, ara estem a un 1700 mts, degut a que hem baixat alçada ja no fa tant fred.

A partir de St. Jacques pujada al Col di Nana (2770), a mesura que anem pujant comença a fer molt fred i comença a caure neu, tot i així el cel esta serè, la tormenta de neu és al Coll Malatrà, arribo al refugi Grand Tourmalin, intento no parar gaire ja que fa molt fred, i vull coronar el coll i baixar cap a la base de vida, tot i així tinc temps per menjar la macedonia mes bona que he menjat mai i per sentir per l’emissora que hi ha una forta tormenta de neu al Coll Malatrà, per les cares dels guardes del refugi veig que això és una mala noticia. Devíem ser els últims que vem sortir del refugi abans no paressin la cursa.

Sortim del refugi, ens fan sortir de tres en tres fins al cim, hi som força ràpid i després llarga baixada fins a Valtournenche, perdem desnivell ràpidament, per tant deixem enrere neu i fred, al arribar a la base de vida a les 6:15 del dijous al matí ens informem que la carrera esta parada per la tormenta de neu al coll Malatrà, segurament estarà parada fins a les 9, així que disposo d’unes 3 hores a la base de vida per menjar, dormir i curar-me la durícia del peu, fins i tot aprofito per que em facin un massatge.

Valtournenche  - Ollomont

44 Km – 2702 D+ - 17:16

L’etapa mes dura, els números que poso de km i desnivell son els que diu l’organització, ja que jo anava sense GPS, però ja m’havien comentat que la TOR te mes de 24000 positius, que passa dels 25mil, i on surt la diferencia, clarament en aquesta etapa, puc dir que hi ha els 20 km mes durs que he fet mai, però també crec que es el paisatge mes espectacular que he vist.

Tal i com preveien a les 9 vem poder sortir de la base de vida, feia sol, però molt fred, la primera pujada al refugi Barmasse em va costar molt, no era un problema físic, era mes un cansament mental, tant aviat calor com fred, etc.. la pujada al Fenetre de Tzan em va costar encara mes, però el paisatge cada cop m’anava animant mes, sempre amb el Monte Rossa d’espectador, anàvem passant llacs i colls, espectacular, a partir del Tzan fins al refugi Cuney, duríssim amb paisatges majestuosos, finalment al refugi de Cuney.

Encara quedaven dos colls el segon el Col Vessona increïble la vista del Montblanc, a partir d’aquí llarga baixada fins a Close, on hi arrivaba a les 20:47, tot i així encara no havia arribat a la base de vida, faltava el Col Bruson de 2508 mts, tot i que estava destrossat per la dura etapa, valia la pena fer l’esforç per arribar a Ollomont, ultima base de vida, descansar allà i així encarar el divendres l’ultima etapa. La pujada va costar, la baixada encara mes, segurament van ser els moments mes durs de tota la cursa, per acabar-ho de rematar va ser l’únic moment que vaig dubtar amb les marques i  vaig esperar una estona que m’atrapes un corredor per assegurar que el camí era bo, uf, finalment molt cansat vaig arribar a Ollomont a les 2:22, sense temps de res mes em vaig estirar als llits plegables i em vaig adormir 3 hores. Em vaig despertar amb la boca totalment seca i els primers símptomes de llagues a la boca, vaja, tot i que havia anat prenent unes pastilles per les llagues em van acabar sortint. La idea era sortir a les 6 per fer l’ultima etapa i arribar cap a les 18-19 a Coumayer, temps de sobra, m’ho podia agafar amb molta calma.

Ollomont – Bosses

20 Km 1200 D+ 5:22

La sortida fent-se de dia pujada per un bosquet agradable, fins que el bosquet donava pas a una prats amb vistes magnifiques i on podia ara veure la dura baixada de la nit anterior, fàcilment vaig arribar al refugi Letey i al Col Champillon (2707), amb unes vistes impressionats! Al refugi em diuen que vaig a la posició 170, fins avui no havia pensat en posicions, però penso que vaig molt bé de cames i que la gent en general va força ko, ho sigui que d’aquí a Courmayer, sobretot la part del Malatra al Bertone fàcilment puc avançar 20 posicions arribar al voltant del 150. Baixant cap a Ponteille Desot vaig avançant alguns corredors, a partir d’aquí be l’únic tram de tota la cursa planer, uns 10 km fins a Bosses on començarem a pujar el Malatrà, això ja esta fet!

A la meitat de la pista em truca la Mar i em pregunta si ja he arribat i dic No, em falten uns 35 km i llavors es quan m’explica que al Malatrà degut al fred hi han uns 30cm de gel i es impossible pujar-hi, que l’organització ha decidit posar el final de la cursa a Bosses, ostres si estic a menys de 5 km, vol dir que això ja s’acaba, acabaré abans de les 12 del migdia. Sense temps de pair-ho intentem canviar el vol de diumenge pel mateix divendres.

A les 11:26 arribo a les Bosses, arribada descafeïnada, firmo al poster dels finishers, però ràpidament agafo el bus que ens porta a Courmayer, on dormo l’hora de trajecte.

Aquí comença una altre ultra, dutxa rapida, dinar ràpid, corre a agafar el bus, bus a milà, tren a l’aeroport, vol milà – barcelona, on arribo a les 22:30, encara sense temps de pair que era finisher de la TOR, que no havia arribat a Courmayer sinó a Bosses, que ara era a Barcelona, però m’havia despertat a les 5 a la base de vida d’Ollomont,  uf tot massa ràpid...surto per la porta de la terminal i m’havien vingut a rebre a l’aeroport La Mar, el Guim, el Pere, La Mari, el Pep, la Xeni, la Paula i l’Elena, moltes gràcies a tots, menjar a l’aeroport i cap a Manresa a descansar.

Ja ha passat força temps des de que vaig acabar la cursa i que he decidit fer la crònica, temps de sobre per veure la immensitat d’aquesta cursa-aventura-trecking, cursa que repetire, per mi la millor que he fet mai.

Vull dedicar la cursa al meu pare, va fer un seguiment exhaustiu de la cursa fins que el dimarts 11 va ingressar a l’hospital, degut a una llarga i dura malaltia, el Marcel ens va deixar el 27 d’Octubre, allà on estiguis espero que puguis veure la majestuositat de les muntanyes de la Vall d’Aosta.

Alguns videos: