Marató de Sevilla 2010

42,195 km – 3:07:29 – 4:24 - Web

Dia fred a Sevilla, a les 8 del matí, anant cap a l’estadi olímpic els termòmetres marquen 3 graus, durant la marató pujarem a cinc graus.

Només arribar a l’estadi ja destaca l’excel•lent organització, tot i els 4500 participants no hi ha gairebé cap cua per deixar les bosses o anar al lavabo.

Vaig una mica just, i 10 minuts abans de les 9 surto a la pisat de l’estadi i vaig cap a la línea de sortida. M’havien avisat que era millor sortir lo mes endavant possible perquè a la sortida de l’estadi es feia un tap, per això em poso bastant endavant a la sortida, sense cap problema ja que no hi ha molta gent, imagino que el fred fa que la gent s’esperi al màxim dins de l’estadi.

A les nou i algun minut donen la sortida, com que surto bastant endavant, trigo uns 10 segons a passar per l’arc de sortida i puc córrer al meu ritme des del primer moment, inclosa la sortida de l’estadi pel túnel.

Primer fem una llarga i ampla recta, on m’adono que porto un ritme mes alt del que teòricament havia d’anar, estic fent els primers quilometres a 4:15, just darrera la llebre de les 3 hores, però em trobo molt be i decideixo continuar a aquest ritme.

Els primers 10 quilometres passen molt ràpid, i son tots per dins la isla de la Cartuja i pel parc del Alamillo, passo pel km10 en 43’, 1 minuts mes ràpid del previst, continuo anant a ritme d’acostar-me a les 3 hores.

Passat quilòmetre 10 em trobo per primera vegada la Mar, no l’esperava fins al 25 em dona ànims i em fa alguna foto.

Comencem a trobar llargues rectes, amb vent de cara, em quedo sol entre dos grups i el vent apreta bastant, intento fer un esforç per atrapar un nombrós grup que tenia davant que segueix la llebre de les 3 hores, per tal d’apropar-me al grup veig que faig els quilometres a ritme de 4 minuts el quilòmetre, molt ràpid, penso que tard o d’hora ho pegaré.

Finalment atrapo el grup i estic uns quants quilometres amb el grup, al quilòmetre 15 em torno a trobar amb la Mar. Algun moment em despenjo perquè les llebres van una mica a batzegades, però els vaig atrapant, de manera que passo la mitja marató en 1h30’ exacte, a ritme de 3 hores, però se que algun moment o altre haure de baixar el ritme.

Segueixo a bon ritme, passo el quilòmetre 28 amb 1:59, queden 14 km, aquest tram baixa una mica fins al camp del Betis, aquí comença una llarga recta que pica amunt amb un vent fred de cara, just al quilòmetre 32, veig que començo a perdre distancia respecte el globus de les 3 hores, miro a quin ritme vaig i he baixat a 4:40, però amb el vent no tibo mes, m’adono que fins aquí he arribat amb el meu ritme superior al que tenia d’anar, es el moment de buscar un ritme còmode per acabar de fer els 10 quilometres que queden.

Redueixo el ritme durant un parell de quilometres mentre estem passant pel barri de Triana, hi ha força animació, em sorprèn com anima als corredors un policia local que regula el trànsit. .

Tornem a creuar el Guadalquivir, queden 8 quilometres i ja he agafat un bon ritme a 4:40 que ja no deixaré fins al final.

Passat el quilòmetre 37 tornem a creuar el Guadalquivir per ultima vegada per entrar ja a la isla de la cartuja direcció l’estadi olímpic.

Just al quilòmetre 38 em trobo la Mar que no havia pogut arribar per problemes de trànsit al 25, parlem un moment i quedem que ens veurem a l’arribada, però encara ens tornarem a veure just a l’entrada de l’estadi.



Entrem al parc del Alamillo altra vegada, km 40, això ja esta fet, encara em queden algunes forces per apretar una mica mes el ritme i avançar encara força corredors entrem a l’estadi, i ultima recta apretant una mica, arribada a l’estadi força emocionant, de seguida hi ha voluntaris que et tapen amb una tovallola, medalla enorme, i cap a les grades a retrobar-me amb la Mar.



M’ha agradat molt el tracte per part de l’organització cap als corredors, excel•lent l’organització. D’altre banda es una marató molt difícil de seguir pels acompanyants, no es factible anar a varis punts del recorregut i ser a l’estadi al final en transport públic.

Bastant lleig el recorregut, passa pels voltants de Sevilla, sense acostar-se al centre.

Tothom diu que la Marató de Sevilla es molt plana i que va molt be per fer marca, no se si es mes plana que la de BCN, però quan jo necessitava que fos plana m’he trobat amb una mica de pujada i amb el vent en contra, això del recorregut planer d’una marató es molt relatiu.