8ena Marxa “Pels Camins dels Matxos”

62,830 km - 10:30 Hores - +3100 - Enllaç

Son dos quarts de set del matí, dubtes inicials, agafo pals? Agafo el paravent?, engego el GPS, ostres no s’engega esta descarregat!



De bon principi ja comencem a tirar amunt cap al castell de Torelló, comença a sortir el sol i podem observar l’increïble matí que ens acompanyarà, d’entrada una preciosa vista del pedraforca tot nevat.



Per uns fantàstics corriols arribem al primer Control de les Valls, quilòmetre 6, 49’. Aquí comença la pujada a Bellmunt, primer per un corriol preciós i més endavant per una fageda, el paisatge es tant bucòlic que en un moment ja estàs a Bellmunt, fent una pujada de 700+, km 10,3, 1h40. Una mica de pa amb tomàquet, formatge i fruita, durant tota la marxa els avituallaments son extraordinaris, un cop la panxa omplerta avall que va baixada fins al Salt del Molí, realment impressionant:



Hem baixat 400 metres des de Bellmunt, ara torna tocar pujar, de moment anem molt be, caminat a les pujades i corrent a les baixades de moment de plans no n’hi ha gairebé cap. La pujada al Puigsacalm es increïble, primer fagedes fins al Coll de Sant Bartomeu, control 3, 21 km i 4 hores, arribem a la font Tronadissa.



Ara comença la part final de pujada al Puigsacalm, ostres quines rampes finals per prats i unes vistes excepcionals dels Pirineus totalment nevats i la Garrotxa, arribem al cim, cota mes alta de la marxa a 1513 mts. 24,5 km amb 4:15.



Baixada ràpida fins a una rampa brutal per assolir el cim del Tosell, em truca la Mar per saber on estava, em diu que estan a casa, ara comença una divertida baixada fina al Coll de Bracons, a traves de cordes i patinant pel moltíssim fang que hi ha, poc a poc vigilant no relliscar, em sembla que per aquí els Matxos no hi passaven...

Arribo al Coll de Bracons i sento vinga pare! sorpresa m’esperen la Mar, el Guim, el Pere, el Jordi i la Pili, carai, això si que no m’ho esperava! Finalment la Mar va decidir vindrem a veure i va “enganyar” els avis perquè l’acompanyessin, moltes gràcies. M’estic una estona al Control amb ells i aprofito per buidar la camel back i prendrem un gel, quedem amb la Mar que ens veurem mes endavant a la Vola, ells van a buscar un camp de futbol perquè en Guim estreni les botes noves que es va comprar ahir.

Me’n vaig avall per la Grevolosa, ostres quin lloc tant impressionant hi ha faig de més de 30 metres! Tram bastant ràpid fins arribar al prat de la Vola, 31,5 km en 5h 40 minuts, hem tornat a baixar als 800 mts, ara comença la pujada cap a Cabrera. Ara comença un bucle que puja a Cabrera i tornem al mateix Control, aquí hi ha l’opció de fer una marxa mes curta i no pujar a Cabrera.



La pujada a Cabrera amb les escales incloses la faig mes be del que m’esperava, 1 hora des del prat i 500 mts mes de desnivell, la baixada torna a ser molt perillosa, on hi ha molt fang, petita caiguda i cop a les costelles amb una branca, res greu, continuem cap al prat de la Vola, porto 41,2 km en 7 hores, porto una marató de muntanya, ara menjo una botifarra al control (potser no ho havia de fer) i cap a fer la ultima mitja.



Aquest tros fins a la Vola es el pitjor del recorregut, passes per una pista i es quan es mes evident les obres i l’impacte del Túnel de Bracons.
A la vola em torna a esperar la família, estic una estona amb ells per recuperar forces i començar l’ultima pujada cap al puig de la Salgueda, son uns 250 de desnivell però a aquestes alçades es comencen a fer bastant durs, arribo a dalt amb 8 hores 18 minuts, porto 47,5 km, ara tocava baixa, però seguint la tònica de la marxa es una baixada complicada afegint el fang i que comença a ploure, tot i així el tram es molt distret i bonic fins al següent control, on em tornen a esperar els nens, en un lloc realment preciós amb pont d'estil romànic inclòs.





A Sant Pere de Torelló hi he arribat amb 9 h 20 minuts, queden 8 km i mig, però al control diuen que queden 6 quilometres, per tant calculo com a molt 1 hora. Això m’afecta molt, ja que al no portar GPS veig que vaig fent tros, però no arribo ni a veure Torelló de lluny i veig que el temps va passant, no pot ser que tardi tant a fer 6 quilometres, ara veig que son 8, tot plegat ja es mes lògic.



Finalment arribo, els nens m’esperen per fer l’últim tram junts, la Mar també corre per anar fent fotos de l’arribada i els avis “jordis”, quina paciència que han tingut per esperar a Torelló tanta estona.



10:30, molt content es un molt bon temps, es una marxa molt dura i molt tècnica, m’ha agradat molt, organització perfecte i paisatge impressionat, m’ha recordat molt a la marató de Zegama, tot plegat a menys d’una hora de casa, som uns privilegiats per viure en un país així.